Travessa amb esquís per l'Aran.

Com que la majoria de vegades que sortim a la muntanya hi anem a penjar-nos, amb cordes, ferralla i demés andròmines, de tant en tant ve de gust canviar el xip i fer activitats amb menys compromís, tocant sempre de peus a terra. I en aquesta temporada tant "blanca" què millor que fer una sortideta amb esquís de dos dies per una de les zones que normalment s'acumula més quantitat de neu, la Val d'Aran, bé de fet a cavall entre l'Aran i el Pallars.

Així doncs a principis de mes, amb el Mimo i dos companys seus, iniciem la foquejada des del Pla de Beret, enmig del bullici de l'estació i ens dirigim a l'est cap al Portilhon de Marimanha (2.398 m.). Quan arribem al coll ens adonem que aquest és el punt on acaba l'espectacle lucratiu i on comença l'aventura solitària. Al darrere, soroll i aglomeració d'esquiadors; al davant, pau, tranquilitat i ni una ànima, tot per a nosaltres!!

Baixem del coll cap al sud-est sense perdre molta alçada, i remuntem al sud la llarga vall cap al coll d'Airoto (2.509 m.), des d'on observem el llac i intuim el refugi on passarem la nit. Per arribar-hi passem flanquejant per l'esquerra de l'estany. El refugi d'Airoto (2.197 m.) es troba just passat el llac i consta d'estufa de llenya, matalassos per a unes 8 persones, i a més dels estris típics d'aquests llocs també té llum elèctrica per a 2 hores aproximadament.

Portilhon de Marimanha, la frontera.

Remuntant la vall cap al coll d'Airoto.

El coll d'Airoto amb el llac del mateix nom al fons a la dreta.

Després d'una dormida increïble i d'un esmorzar encara més increïble, sortim del refu direcció oest i remuntem unes pales fins un coll. D'allà baixem cap al sud-oest amb una neu molt bona fins els Plans d'Isavarre i comencem a pujar direcció nord-oest, primer per pales i després per un llom fins el Tuc del Rosari (2.594 m.), on fem un mos i gaudim d'unes vistes brutals.

Com que hem anat improvitzant una mica la ruta, decidim canviar de plans i baixar per la vall de Bacivèr. Primer per la pala força dreta que hi ha sota el cim i després anar fent per la vall, amb la neu una mica pesada, fins el sector de l'Orri de l'estació i finalment fondejant fins el Pla de Beret.

Una travessa realment molt maca que, tot i sortir d'un lloc tant massificat com unes pistes d'esquí, ràpidament passes a l'altre cantó de la muntanya, com si fos un altre món, i gaudeixes de la solitud d'unes valls poc conegudes i a sobre amb l'encant de dormir en un refugi lliure.

L'acollidor refugi d'Airoto.


La paradeta obligatòria.

El Pirineu enguany està impressionant.

Tuc del Rosari.