27 de març 2008

Gel a Rjukan - Noruega. Part 1



I per fi a escalar a Rjukan!! Com que per aquí a prop el gel començava a escassejar decidim anar a buscar-lo una mica lluny, tot motivats, encara que pel que haviem sentit tampoc ha estat un hivern molt bo a Noruega.
Rjukan és un poble situat a la regió de Telemark, al sud d'aquest país nòrdic, aproximadament entre la capital Oslo i la ciutat de Bergen, a la costa oest. En els últims anys hi ha hagut molta afluència d'escaladors d'arreu d'Europa i s'ha divulgat força aquest sector. Tot això és degut a la gran concentració de cascades que amaga la vall, més de 150, als còmodes accessos i al clima de fred rigurós que permet escalar des de desembre fins a l'abril.
La comitiva formada pel Santi, Marc, Vicenç, David i un servidor surt de Barna cap a l'aeroport de Girona. És el primer cop que viatjo en avió amb tanta metralla, i em sembla que no he estat l'únic que ha pesat bé la bossa abans de facturar-la...
Després d'unes 3 horetes arribem a l'aeroport de Torp, a uns 150 km al sud d'Oslo, on tenim llogat un cotxe. Primera clatellada, és un esportiu més petit del que haviem reservat, on hi cabriem si deixem la meitat de motxilles fora. Després de negociar una estona acabem amb un altre de més gran i anem tirant cap a Rjukan, on hem quedat amb el Canito, que porta una temporada per aquest país.



Aproximant al sector de Krokan. A les bandes es veu el paquet de neu que hi ha...


El primer dia d'activitat el volem començar suau, ja que ens llevem bastant tard, després del viatge. Anem a visitar la zona de Krokan, situada carretera amunt, un sector on hi predominen les vies curtetes de gel i dry-tooling i amb poca aproximació, però una al costat de l'altre, en plan friki. Allà ens estrenem amb Kjokkentrappa, 20m II/4, amb trams verticalots però força picats. Després fem una altra semblant a uns metres a l'esquerra, sense ressenyar. Ens desplacem cap a la dreta i fem Jomfrua, 20m II/4, amb uns primers metres verticals seguits d'un tram més fàcil, i després Fyrstikka, 20m II/5, on ja s'ha de tibar una mica més. La posta de sol en aquesta època és llarga i apurem fins gairebé les últimes llums. Els arbres i carreteres les trobem netes de neu, però fora hi ha bastant paquet.


Zona friki de Krokan.


El Canito a la Kjokkentrappa.



El Marcus tibant a la Fyrstikka.

Segona putada, és dissabte i tanquen el super a les 6 de la tarda, i a sobre l'endemà tot tancat. Doncs tocarà passar dos dies amb les delicatessen de la gasolinera... A la nit anem al pub del poble a comprovar si les morenes són una minoria (sí, és cert), i el preu abusiu i poca qualitat de la cervesa (també és cert...).



Quines formacions més estranyes...

Diumenge fem cap a la Upper Gorge, que és un engorjat bastant llarg on hi ha una pila de vies de vàries tirades, i algunes es poden veure des de la carretera que va cap al port, com el cas de la mítica Lipton, una de les més difícils del món. S'ha de comentar que aquí la penya va bastant tard a escalar, ja que en general les condicions no canvien massa del matí al migdia, encara que potser aquest dia ens vam passar i tot...



Nye Vemorkfoss.

Fem una ullada per la gorja i al fons veiem uns italians que rapelen una via, Blindtarmen, II/4, fem el primer llarg sense corda (la neu cobria bona part del gel) i a l'arribar a la part difícil la veiem molt precaria amb uns columna fina i una cortina desenganxada, o sigui, que llacem la columna i avall...
El Canito, Santi i Vicenç es posen a la concorreguda Nye Vemorkfoss, 140m II/5, que consta d'un primer llarg "curiós" amb ferralla entre el gel, de la central de sobre l'engorjat. La resta tornem avall i ens posem a la Vemorkbrufoss Vest, 50m II/4+, que es troba just al costat dret del pont que creua la gorja, d'on es té una bona perspectiva. Desgraciadament la part superior no està formada i decidim rapelar-la i fer-la en top, encara que disfrutem molt tant la part vertical de gel com la de mixt.


Una mica precari oi? Doncs avall.



El David al tram inferior de la Vemorkbrufoss Vest.




I abans d'arribar als passos de mixt.




I a mi m'havia de tocar quan comença a nevar...

Després de l'assamblea del dia abans, dilluns toca fotre-li tonyina de veritat. Tornem cap a l'Upper Gorge i mentre el Canito, el Santi i el Vicenç s'encaminen cap a la Trappfoss, 100m III/4+, la resta seguim el corredor d'accés cap a la magnífica Juvsoyla, 120 III/6, que es veu des de la gorga i la carretera. La veritat és que la columna de més de 70 metres impressiona bastant... Quines palpitacions quan estàs allà sota!!


A la gorja amb el pepinaco al fons.



Remunant el muret abans del flanqueig.

El primer llarg, abans del "pirulo", el fem per un muret de gel i travessa a l'esquerra per una vira "expo" i sense material de roca, on el David sua la cansalada per arribar al peu dels dos llargs claus. Quan estem tots tres reunits sota la bèstia, al Marcus li entra la cagalera, literalment! Res que no es pugui resoldre amb uns moments d'apnea... Ja amb menys pes a sobre li tira amunt com un jefe i monta reunió dins una coveta amb molt d'ambient.

Primer llarg de la columna.



Fotent-li amb ganes.


Li continua per l'últim llarg, que encara sembla que tibi més, oleee Subi, fins a un corredor de sortida. Bufff, aquí si que hem arribat inflats, després de tants metres verticals. Tot i que estava una mica picat, hi havia algun que tirava una mica enrera i tot. Això si, el monstre de via és brutaaal!!



El Subi sortint de la còmoda runió del mig de la columna.




I a sobre aguantant dutxes...




Vista dels llargs de la columna.

Per la nit, ara ja sense el Canito que ha hagut de marxar, continuem debatint el que farem l'endemà, fent un talleret d'afilat de cargols i reprenent la discusió sobre dragoneres si, dragoneres no, this is the question...

To be continued.