28 de febrer 2009

Cantal. Gel i mal temps.

Aquesta vegada, a primers de febrer, marxem una bona colla cap a un lloc on cap de nosaltres hi ha estat abans i no és massa popular, encara que últimament s'ha piat a alguns blocs, a partir d'un article aparegut a un Vèrtex fa uns anys. Cantal està situat al massís central francès, no massa a prop de cap altre destí alpinístic. Pot ser les Gorges del Tarn i Jonte és dels llocs de pas on es pot fer escalada, en aquest cas de roca (esportiva i clàssica).
La meteo no és molt bona i els últims km d'autovia ja els trobem ben nevats, per no dir els de carretera local... A les tantes de la matinada arribem a la Gite d'Etape de Puy Mary al poble de Le Claux.


El sector de cascades de Puy Mary, amb la via que vam fer.


L'endemà tornem a pujar fins al coll de Serre, on es deixen els cotxes, i sortim patejant per les pistes d'esquí de fons, nevant i amb un vent de collons. Seguim la pista fins una corba on tirem recte amunt cap a un altiplà on hi ha una cabana i d'allà cap a la dreta, per l'espès bosc fins els peus de via. Amb la quantitat de neu pols que hi ha tardem 1 hora bastant llarga fins aquí.




Sembla que el temps no acompanyarà gaire...


Arribant a les cascades.


I segueix nevant.


Moltes cascades estan parcialment tapades per la neu i només les més dretes deixen veure el gel. Al final, mentre el grup es va repartint, el Mimo, Pere i jo ens decidim per la Vie de glaçon, II/3+ 95m, amb un peu de via sota una coveta, ideal per un dia patagònic com avui. Primer prova el Mimo, però no és el seu dia, després acabo el llarg amb bastant patiment per les mans glaçades i els asseguro els dos. Ja ho va comentar algú al seu dia sobre el tema dels graus d'aquesta zona, i la veritat és que estic totalment d'acord. He fet 4ts més fàcils que això... Gairebé -10ºC, vent infernal, nevada persistent i dutxes continues són la benvinguda a aquest sector. De gel n'hi ha prou encara que amb trams inconsistents, amb crosta, de fàcil progressió però de mala protecció (o el que és el mateix, que se't clava total la fulla del piolo però els cargols queden com el cul). Veient el panorama, la instal·lació amb expansions de la R1 i que la resta de llarg ja no val tant la pena baixem a retrobar-nos amb la resta.


Primer llar de la Vie de glaçon.


El Pere arribant a la reunió arrebossat.


Fot-li fort!

Quin èxit de sortida! Però encara tenim un dia... Diumenge ens llevem amb ganes de canviar de sector i anar cap al Pont Rouge, que garirebé el trobarem de pas cap a casa i no hi ha tanta aproximació. Aquesta vegada algun dels nostres té més dificultats per arribar amb el cotxe fins el coll, tot i que quan ho fem veiem que la resta de carretera també està nevada però amb un gruix bastant més considerable. Es veu que a partir d'aquí pertany a un altre Comú i no passen les llevaneus. Feia temps que no palejàvem tant! Per sort amb la colla que som aconseguim donar la volta als vehicles i tornar cap amunt per agafar la ruta alternativa del nord (crec que millor, per agafar menys carretera local i no passar pel coll).
Total, que amb el temps que hem perdut i que no hem trobat l'altre sector, tornem a casa després de 1.300 km i una via a mitges!
El lloc és bastant guapo i amb moltes vies, la zona val la pena. Això sí, s'ha d'encertar el dia per no tornar una mica decepcionats com nosaltres. C'est l'alpinisme!
+ info: Vèrtex nº 186, i http://www.cantalpinisme.com/Puy-mary.htm.

Com a mínim hem practicat la conducció hivernal!