29 de març 2009

Gel a Izas

Cap a la segona setmana de març marxem amb el Rafa cap a la vall d'Izas en plan "sube-baja", que semblava que hi havia bones condicions per la zona, com a mínim a la veïna vall de Canal Roya. Després d'una còmoda nit a les afores de Canfranc-Estació enfilem cap al coll de Ladrones i d'aquí anar flanquejant sense pèrdua ja en plena vall, fins veure les evidents cascades a la dreta (poc més d'1 hora).


D'esq. a drt.: Ruta Jacobea, Notre Dame i Colgada.


La nostra intenció és fer la Historie d'eau, però veiem que hi ha un tramet sense gaire gel i per sota un tram amb gel molt transparent i fi, o sigui que la deixem per un altre dia...
Mitja volta i cap a la Notre Dame, 100m II/4-, que té molt bona pinta. Als primers metres normalment hi ha algun ressalt, però ara es troben tapats per la neu, per tant muntem la R0 a peu de la cascada. Quin racó més guapo! La cascada comença força vertical però bastant picada i esglaonada per la gent. Després hi ha tram acanalat en forma d'U molt curiós i super estètic, amb les parets folrades de gel, fins una coveta on muntem la primera reunió en una instal·lació mig congelada al fons. Aquesta via té dues sortides, i com que la de l'esquerra té una cortina una mica incòmoda de flanquejar doncs sortim per la dreta, amb un tramet vertical i amb ambient. Més amunt a la dreta hi ha un arbre amb bagues i mallon per fer un ràpel d'uns 50m. Via molt recomanable i estètica!



Cascada Notre Dame.


El Rafa començant el 1r llarg.


Eii això és molt guapoo!!


El tub des de baix.


I des de dalt.


L'entradeta del 2n llarg.


Sortint del tram vertical.

Com que encara tenim temps, ens posem a la Ruta Jacobea, 60m II/3. Aquí també s'ha de remuntar una canal de neu fins la cascada, que s'escala amb una tirada llarga de 60m, encara que hi ha una reunió intermitja a l'esquerra. Ràpel de parabolts amb anella! Via més tranquila, recomanable per complementar la jornada.
+ info: Vèrtex nº197.

El primer mur de la Ruta Jacobea.


I avaaall!!

16 de març 2009

Gel al Berguedà.

La primera setmana de març se celebrava el 26è Cicle de projeccions de muntanya del Berguedà i em vaig animar per pujar a veure l'audiovisual de la Índia de la Laia i el Lluc, que des de que van marxar no ens haviem vist. Unes fotos molt guapes i una experiència de ben segur inoblidable!
Però com que a vegades surten coses improvitzades, dic va! pujaré el material porsiaca. Doncs després de l'audiovisual quedo precisament amb la Laia i el Lluc per anar a fer alguna cosa per allà a prop l'endemà. Dit i fet, jo havia vist alguna piada d'una cascada a prop de Berga que encara estava en condicions i tots hi estem d'acord en provar sort.
La cascada en qüestió es diu És, Montero, II/4 65m, i es troba molt a prop del mític Pi de les Tres Branques, camí de Rasos de Peguera.
Per arribar-hi, cal deixar el cotxe abans del Pi, agafar un camí que puja a una agulleta i després tombar a la dreta cap a la cascada visible, 15 min.
Nosaltres la trobem una mica precària ja i dubtem si muntar-la per dalt o no, però el Lluc es veu en cor i li fot per sota, no sense vibrar en algun tram. Després la repetim més per l'esquerra, pujant amb delicadesa per la finura del gel i perquè cauen gotes per tot arreu... Fem només el primer tram, el més interessant, i després de desmuntar la R de l'arbre surto pel bosc cap amunt fins al camí de baixada.
En resum, és una opció molt interessant si estem per la zona i volem picar gel en un matí tranquil i a prop del cotxe.
El millor és que després anem a Malpàs a fer una mica d'esportiva al solet. Gel i roca en un mateix dia!