20 de maig 2008

Roca Gris "Esparraguera"



I tornem cap a la muntanya serrada. Aquest diumenge ens escapem amb el Ferran i l'Oriol per anar a la zona de pollegons, a la Vinya Nova. L'Esparraguera, 170 m V+, és de les grans clàssiques de la zona, de nivell assequible i equipament generós. Té un traçat molt elegant que es veu des de l'aparcament i el camí d'accés, per on s'hi arriba en uns 20 minuts.
Comencem la via des del camí mateix, encara que es pot grimpar uns metres per la dreta fins una repisa còmoda amb un arbret. És cert que hi ha ressenyes on els graus són una mica confusos. Nosaltres al segon llarg li posem V i al tercer V+, que és bastant verticalot.
Encara que el temps està una mica amenaçador, anem fent tots els llargs amb la calma, encara que algun segur que es pot empalmar (el tercer és curtet, uns 20 m).
Després del flanqueig del cinquè llarg, arriba l'última tirada on no hi ha cap xapa i seran necessaris els friends mitjans i tascons.
Via disfrutona i recomanable! I amb la cirereta de l'últim llarg, amb ambient i net, que et deixa un molt bon gust de boca.


Començant la via.



Passet de V+ al tercer llarg.


La còmoda R3.


En Ferran a la quarta tirada.


Ara ve el flanqueig.


Doncs aquí estic en ple flanqueig.


I l'últim llarg, en fissura neta.

14 de maig 2008

Remuñe amb esquís

El que fan les ganes de sortir... Per molt que les previsions recomanessin quedar-se a casa, el Mimo i jo volem fer alguna cosa, i per què no al piri. Diumenge a la tarda marxem direcció Benasque, plovent tot el viatge. Quins motivats!
L'endemà ens llevem d'horeta i tirem amunt amb la intenció de fer el Tusse de Remuñe, de 3.038m. Hi ha info a les fitxes de l'últim Vèrtex, nº 217. Amb un cel bastant obert, ens calcem els esquís una mica per sobre del bosc, en una zona planera.


La vall amb la Forca de Remuñe al fons
No havia estat mai per aquesta vall i la veritat és que és molt guapa. Contemplem el paredon de la cara sud del Maupàs (a veure si cau aviat...), la Forca de Remuñe amb la seva canal, uns corredors interessants al pic de Remuñe, i tot ben emblanquinat. Mentre anem pujant, la neu que trepitjem està cada cop més fresca i seca, fruit de les nevades recents. Quines ganes de tastar-la a la baixada!


La impressionant muralla de la cara sud del Maupàs.


Uns flanquejos amb el cel amenaçant.

L'itinerari no té pèrdua, segueix la vall d'est a oest fins al coll, on es desvia cap al nord fins al cim.

El Mimo iniciant les pales abans del coll.
Les il·lusions duren massa i s'enmarrona ràpid. Quan arribem al coll, a falta d'uns 200m, comença a nevar i ventar, i no s'hi veu massa. Decidim tirar avall. Però no ha estat un fracàs no. De baixada agafem la millor neu que he catat aquesta temporada. Neu pols!! Les nevades d'aquests dies han deixat unes condicions que si les agafes ràpid disfrutes com un cabró! Quins crits que feiem!!


Baixant amb el palomo a sobre.

A Llanos del Hospital la pista està oberta i neta al principi, suposem que fins la Besurta també. La pista de Ballibierna també es veia oberta al Pla de Senarta.
Quin paquet que hi ha a cotes altes! Hi ha més neu ara que en tot l'hivern!!

09 de maig 2008

Perseguint les últimes neus a Andorra

Després de l'escaladeta a Oliana, seguim amunt amb la Laia i la Cris, direcció al País dels Pirineus (i de les grues...). Dissabte sortim del parquing de Grau Roig amb els esquís als peus i enfilem cap al Pic de Montmalús, de 2.782m. De seguida deixem enrere les pistes i remuntadors i ens endinsem cap a la tranquilitat.

Les ladys amb el Montmalús al darrera.


Un flanqueig amb vistes abans de cim.

Tranquilitat?? Ja sentim la dolça melodia de les motos de neu, i cada cop més a prop... Per sort no rebem la cordial visita i arribem dalt del cim ben solets, però al·lucinant al veure que les traces de les motos han arribat fins aquí dalt!
Com que la idea era fer una mica de travessa per allargar el dia i fer metres, baixem direcció sud cap a l'estany i el refu de Montmalús, amb una neu super bona. Remuntem el coll de Ríbuls i baixem per bosc, fins al pla de Vallcivera, on trobem el conegut GR 11. Ara per terres catalanes (Cerdanya) girem a l'oest i pujem el port de Vallcivera, per canviar de vall i retornar a Andorra. Vorejem l'estany de l'Illa i ascendim cap al nord fins el Pic dels Pessons, de 2.864 m. Quina calor que fot! Sort que ara ja toca baixada, i amb ambient. El més directe és baixar esquiant la canal que hi ha a l'est del cim, empinadeta, però amb neu prou bona encara. Més avall, continuem el descens apurant amb els esquís fins el pàrquing mateix.

La canal de baixada.


El pic de Pessons amb la canal a l'esquerra.
L'endemà canviem de zona i tirem cap a Ordino, per fer el Pic de Tristaina, de 2.876 m. Sortim abans d'arribar a les pistes amb les primeres llums, també amb els esquís als peus des de la furgo. Una estona més amunt ens els treiem per remuntar una pendent fins els estanys de Tristaina, on hi torna a haver molta neu. Flanquejem els llacs i ataquem la vessant sud amb ganivetes i tot, fins que la cosa es posa tiessa i ens calcem els grampons per pujar per una canaleta fins gairebé dalt. Des del cim contemplem la Pica d'Estats a l'oest i la impressionant pala del Font Blanca a l'est. Després tornem a disfrutar del descens amb unes condicions molt bones. I com no, amb els esquis posats fins la furgo...


Pic de Tristaina.


Les pales finals foquejables.


Les últimes pendents a peu.


Arribant al cim.

Paret Bucòlica "Terra de dinosaures"

Aquest pont l'hem fet una mica més variat que els altres. Primer tenim la intenció de fer roca calenta i després esquí de muntanya. És curiós carregar la furgo amb els peus de gat i els esquís, però és que en aquest país es pot fer de tot i més...
Divendres em trobo amb la Laia i parem a Oliana, camí del piri. Després de remenar els llibres del bar de Coll de Nargó ens decidim per la Terra de Dinosaures, 160m 6a, a la Paret Bucòlica. Es tracta d'una via nova, equipada amb bolts i oberta a la dreta mateix de la clàssica Bàlsam del tigre (TD a peu de via). És molt disfrutona i ràpida, amb roca bona i cantos a dojo. Primers llargs guapos, de roca amb "xocolates" incrustades. El pas de 6a té una roca estranya, com arrodonida, i amb alguna llastreta a punt de petar, mentre que els últims metres de via són de rostoll. Tota la resta de recorregut té una roca molt bona. Coincidim amb algunes piades que el pas de V+ del segon llarg és més complicat que el 6a del penúltim.
Després ens trobem amb la Cris i tirem cap a Andorra, a veure si queda tanta neu com diuen.

Paret Bucòlica. La via va just pel mig de la foto.



Vista del primer llarg.



La Laia arribant a la R1.


Abans del passet de la segona tirada.

05 de maig 2008

Roca i alguna cosa més a Vilanova

El finde abans del pont era una data senyalada per molts de nosaltres. Teniem una motiu diferent per apropar-nos a Vilanova de Meià, especialment dissabte a la nit...
No obstant, aprofitem per escalar-hi una mica, evidentment. Amb la Marta i la Mireia triem la popular Txubascos Bascos, 100m V+, situada a la paret de Zaratrustra. Via ràpida, totalment equipada i molt agradable. La roca és boníssima, tret d'algun pas pulidet, però en general amb molta bústia. El descens es pot fer amb ràpels, però baixem caminant cap a l'esquerra, ràpid i còmode.
Ara només cal anar cap a l'ermita per disfrutar de l'ambientillo i fer uns dancings fins que el cos aguanti...


Primers metres de la via.



La Mireia al segon llarg.


La Marta arribant a la última R.


D'aigua que no en falti...

01 de maig 2008

Redescobrim el sud

L'altra setmana, veient que a tot arreu pintaven bastos, vam tirar cap al sud, a buscar el solet. Ens vam ajuntar la Marta, el Josep, el Kletterer i jo, per anar cap a la zona de Castellfollit de Poblet, a fer l'Aresta GER, 180m V. Es tracta d'una via senzilleta, semiequipada i amb la característica que és de roca granítica, poc habitual fora del piri. Recentment s'ha anulat la prohibició d'escalar-hi, o sigui, que s'hi pot trepar tranquilament. La via acaba dalt d'una agulla i per baixar seguirem la carena fins una canal evident a la dreta. De material, només caldran alguns friends.
Per rematar la jornada, acabem tibant una estoneta a la Riba.


Aproximant, amb l'aresta al fons.




Peu de via, amb vista dels dos primers llargs.



Pas de Vè a la primera tirada.


Heretges!!


Fita egípcia a la canal de baixada.