17 de juny 2008

Ensurt a Montrebei

Després d'estar amargat com tothom uns quants dies per la pluja, l'altra setmana surto desesperat per fer alguna cosa. Doncs cap a Montrebei. Abans no arriba la Laia, el Lluc i el Jose faig una passejadeta per respirar l'aire pur que feia tants dies que trobava a faltar...
Moments únics quan marxa el sol.


Dissabte ens llevem i amb la Laia ens posem a la tope clàssica Paül-Lalueza, 450 m V+/A1. Som uns quants a la via, sense fer-nos nosa, i fa fresqueta a l'ombra. Un V+ d'apretar per escalfar al primer llarg i després una tirada fàcil amb tendència a la dreta fins a un arbre. Ara ve un diedret curt i un flanqueig amb ambientillo. Anem progressant tranquilament fins al cinquè llarg, abans de la feixa. Aquí tinc dubtes, a la fissura de l'esquerra es veu un pitó més amunt, però és força dret i amb roca discreta, en canvi per la placa de la dreta es veu més assequible a priori i hi ha dos forats de pitons. No porto claus però se'm gira i pujo per la placa, que em fa suar per sortir en lliure amb un tascó petit i precari al forat del pitó. Potser sí que era més fàcil per l'esquerra... Arribo a la sabina i monto reunió, vigilant el munt de pedres que hi ha al voltant. Tot just comença a pujar la Laia i de sobte, no se com, deixo anar un roc avall. Pedra! Laia, pedraaa! Merda, l'ha tocat... Estàs bé? No sento resposta... buff, mala senyal. Després d'uns moments de neguit, sento el de la cordada de sota, que ha arribat a la R i em crida, noi em sembla que hauràs de baixar! Merda, quina mala sort! Quan arribo a baix, veig que la Laia es queixa del braç. Diu que no es res greu ni trencat, però se li ha inflat força. Fem un ràpel volat per sobre el sostre taronja i arribem a la feixa d'accés al centímetre de corda. Després tirem cap a Tremp, on el metge flipa una mica al veure que a la radiografia està tot bé. O sigui que no ha passat d'això, un ensurt, però podia haver estat pitjor... A la via sempre s'hi pot tornar, que no es mourà pas. El més important és sortir sencers. Maleïdes pedres!



El Lluc i el Jose, al centre-esquerra de la foto, a la via dels Incrèduls.


Diedre del 3r llarg.


Flanqueig amb ambient a la quarta tirada.