07 d’abril 2009

Cadí. Roca Punxeguda. "Teixonera"



Com que aquest hivern el Cadí està com mai, tornem cap a la serra per intentar alguna cosa més ambiciosa que les típiques canals. Així el 18 de març sortim amunt ben d'hora amb el Josep i la Laura, que feia molt de temps que no ens veiem, en direcció a una de les vies de "moda" aquesta temporada al Cadí, la Teixonera, 350m IV/4 M5. Podeu veure algunes ressenyes aquí i aquí.
Pujant cap a la paret, contemplem per on s'esmunyeix aquesta via i ens preguntem si encara aguantarà en condicions. Només hi ha una manera de saber-ho...
El primer llarg s'amaga darrera d'un esperó rocós i el trobem amb una fina línia de gel força vertical però picada per les anteriors cordades d'aquesta via i de la Sànchez-Sicart, que comparteix les dues primeres tirades.
Seguim amunt per una línia de gel encara més esquifida que fa progressar el Josep encara amb més delicadesa, fins que tomba i s'aixampla una mica. De tant en tant hi ha algun tram amb gel i la neu està molt transformada, de manera que pujem còmodament. Aquí si que disfrutem com nens!



Primers metres de la via.



Aquí no brillen les xapes...


Finura a l'inici del 2n llarg.


Gaudint de la neu dura.


Estreta goulotte arribant a la 2a reunió.

Arribats aquí ja no riem tant. Estem a punt d'entrar a la gran escletxa que forma la paret i just a sobre nostre tenim un bloc empotrat que ens comença a posar les coses no tant fàcils. La ressenya marca passar-lo per l'esquerra, però ja no està format i el superem per la dreta amb un pas explosiu i mig mixte però curt. Jo un tros abans de fer el pas, em foto un bloc per barret, i no serà el primer... Sort que la corda la tinc per dalt!
Després d'un breu tram de neu estem tots a la reunió i observem el que ens queda. A primer cop d'ull sembla que això no tingui sortida... Va no perdem temps! Ressaltet, goulotte disfrutona amb trams mixtes i final del llarg per roca crocanti total. Alerta, que arriba la brigada de neteja!

El Josep abans de superar el bloc.


A partir d'aquí, la via canvia d'aires...


Estudiant la roca sota la R4.


La cosa es posa cada vegada més interessant i a partir d'aquí em toca agafar el relleu del Josep. Començo fent una travessa cap a la dreta fins on hauria de tirar amunt, però està tot sec i continuo flanquejant fins un corredor on hi ha una R de pitons més amunt. Ara bé a tonyina de la via. Se segueix un tros pel corredor i després amb tendència a l'esquerra per superar un esperó i anar a parar a la goulotte, primer per mixte amb eines i després per roca bastant compacta sense guants. Uuoo, un pitó salvador em calma la tensió, ja que no es pot col·locar res. Més amunt un altre i per fi puc punxar gel. Només resta un corredor estret i molt guapo fins un desplom on hi ha la reunió.

La travessa és ben aèria.


Reunió abans del llarg clau.


I ara "pa donde"?


Vista cap a baix des de la meitat del llarg.


El Josep acabant l'estètica goulotte.

Ja hem fet uns quants passets de mixte i el Josep em diu que a partir d'ara el tema ja es calma. Surto de la R i veig una xemeneia gairebé seca... Fuaa calma total! Amb uns passets delicats sobre roca i verglaç punxem el gel de la sortida i amb una empenta som fora.
Però des de la reunió el panorama tampoc em fa relaxar. Tenim al davant una fina línia de gel amb la part inferior seca i vertical. Hi ha un pitó just a sota el pas i n'aconsegueixo posar un altre a prop. Potser és el pas que passo amb el cul més apretat de tota la via... Després un trosset de neu i una altra goulotte fina fina amb un primer pas de roca i més mixte fins l'aresta del final de via.




La Laura en plena xemeneia.


Això pinta delicat...




Gel finet i cop de gas!

Baixem contents per la canal d'Estana amb un curt ràpel al final i cap a Cal Basté a fer la cerveseta per celebrar-ho!
Sincerament feia temps que no disfrutava tant en una via. Per mi, i suposo que pel Josep i la Laura també, és la millor via del Cadí i una de les més bones que he fet. Ambient assegurat, goulottes a tope, mantinguda en tots els llargs i força tècnica. Nosaltres potser hem trobat més mixte que altres repeticions aquest hivern i ens ha semblat que cada llarg era més difícil que l'anterior... Roca a trams bastants cutre, és el que hi ha, però no desmereix de cap manera l'escalada. A veure si no tarda deu anys més a formar-se!
De material, vam fer servir 4 cargols (millor curts), joc de friends des d'aliens fins camalot del 2, joc de tascons i uns 5 pitons (sobretot plans). A la ressenya original del bar posa una cosa així: "juego de friends i dos pitones planos (és lo que llevábamos, molan más)". Quins jefes!! xD

1 comentari:

Der kletterer ha dit...

Ostia quin alpin que estàs fet Marcel! Quines foto més guapes paio. Avere si és fon ja la neu i et puc pillar per banda, kagun la mar!

Apa bou!