Continuant amb la vena alpina, pel pont de Sant Joan sortim amb el Joaquin a veure què es pot fer encara. Dissabte marxem cap al piri amb ganes de fer el corredor Jean Arlaud al Posets, 250 m AD. Comencem l'aproximació des de les bordes de Biadós, un racó realment guapo.
Creuem el bosc i passem descalços el torrent, que baixa bastant fort pel desgel i la calorada que fot.
L'aigua està gelada!Anem pujant fins trobar unes llengües de neu que ens porten al plató de la gelera de Llardana, a uns 2.800 m, on trobem una tenda i contemplem la paret nord-oest del Posets i l'entrada del corredor, amb les restes d'una allau considerable.
La nostra idea és fer un bivaquillo, i quin millor lloc que sota el gran bloc que hi ha al mig de la glacera. Un cop instal·lats, contemplem una posta de sol privilegiada. És com si fos la recompensa per haver arribat aquí dalt.
L'endemà ens llevem amb horari gairebé alpí i a poc més de les 6 ja estem a peu de corredor. Les condicions estan força bé per ser finals de juny i no treiem ni la corda. Trobem el primer ressalt a 65º amb gel tou, el segon no tant dret i la resta neu a uns 45º màxim. Total, que en 50 minuts ens plantem al coll.
El primer ressalt.
Últims metres del corredor.Arribem al cim a quarts de 8 i disfrutem una bona estona de les vistes amb bastanta calma. Després baixem per un tram d'aresta cornissada amb ambientillo i més avall per pales de neu encara dura fins el bivac.
Abans d'arribar al bivac veiem una altra cordada encara a uns metres del coll, unes 3 hores més tard que nosaltres. És que no es pot anar pel món a aquestes hores...
El corredor.Recollim trastos i tirem avall aprofitant les últimes neus per practicar la tècnica de l'esquí només amb botes. Quin fart de riure!
Una vegada a Biadós ens remullem al riuet i prenem el sol amb unes birres que són l'enveja de tot l'aparcament.
Ara si que dono per tancada la temporada "hivernal" al Pirineu ;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada