Tocant el buit: Montserrat. Roca del Corb

Feia uns quants anys que no escalava amb el Dani i per fi ens hem tornat a trobar per fer una trepadeta per Montserrat. Després de deliverar una estona, guanya la opció de no complicar-nos la vida i passar un bon dia disfrutant sense estrès. Decidim anar cap a la zona de Mullapans per fer dos vies que es van obrir no fa masses anys però que pel grau i l'equipament pot ser que acabin essent les més clàssiques i repetides del sector.

Per arribar-hi cal baixar des del Monestir pel camí de les Aigües, vorejar unes parets a l'esquerra i després baixar cap a la dreta donant mitja volta a la Roca del Corb. Un cop tenim les parets al davant, s'ha de buscar el millor camí per arribar als peus de via, a estones fent una mica el senglar...

Primer triem la Serrat-Torras, 110 m V+/Ae, amb orientació est. Comença amb tendència a la dreta, amb algun pas finet no obligat, per agafar un diedre força guapo fins a un flanqueig a la dreta abans de la reunió. El segon llarg remonta una placa mantinguda i maca, potser el que més em va agradar. Després hi ha un tram fàcil que porta a un sostre bastant aeri que se supera còmodament amb Ae. L'últim llarg és de tràmit. La baixada la fem amb un parell de ràpels per la mateixa via. Hem trobat vàries xapes que ballaven, algun espàrrec bastant sortit i una reunió muntada al revés, amb l'argolla a l'anclatge de dalt...

Acabant la primera tirada.

La placa del segon llarg.

Tram de pedals al sostre.

La segona via del dia és la Puigarnau-Espunyes, 110 m V+/Ae, d'orientació sud però més encaixonada i situada uns 100 m. a l'esquerra de l'anterior. Aquesta ens va molar més per què, menys el primer, tots els llargs són molt macos. El segon és un llarg i mantingut diedre, mentre que els dos últims són en xemeneia perfecta, en general bastant agraïda. Des de dalt ja només queda remuntar el camí fins al Monestir.