Per fi m'he tret l'espineta que duia clavada feia temps i he pogut fer aquest bonic corredor (550 m, D+). Dissabte em torno a trobar amb en Carlos i tirem vall de Mulleres amunt, seguint en tot moment una còmoda traça. Des de baix ja veiem alguna llum de frontal, però un cop a peu de paret comprovem que l'efecte internet té algunes conseqüències, caldrà tenir paciència...
La via en si consta de tres llargs tècnics a la part inferior, seguits de corredor de neu, sense més dificultats.
Part inferior del corredor, on es concentren les majors dificultats.
El primer ressalt és d'uns 65º i pocs metres, després trobem un altre una mica més dret, també en gel, i que gira cap a la dreta, i finalment un tram estret a 80º amb neu dura i difícil de protegir. Reunió equipada a l'esquerra amb una baga cutre, que es pot reforçar.
Al segon llarg hi ha dos opcions, continuar recte pel corredor de neu amb un últim ressalt en mixte, o agafar la variant de la dreta, uns 15 metres a 80º amb gel prou bo, que és la que triem.
Cascada del segon llarg.
En Carlos sortint de la cascada.Monto reunió d'un pitó que hi ha més amunt, l'ancla a mig entrar i els piolos.
La següent tirada és a 60-65º amb neu dura, i l'allarguem tant com podem, amb un trosset d'ensamble, fins arribar al les pendents uniformes de 45º, on torno a fer reunió de l'ancla i guardem les cordes fins a dalt.
Vista des de la meitat del tercer llarg.
Últimes pendents del corredor des del collet de final de via.
Descens cap al sud, amb la vall de Barrabés al fons.La baixada des del collet, es realitza per la banda oposada, desfent uns 100m, i flanquejant cap a la dreta, per a buscar el coll de la Tallada i passar altre cop al vessant nord.
De material vam fer servir 4 cargols i una ancla.
Per tenir aquest hivern tant estrany, hi ha bones condicions en aquesta via i a l'"Esquerra". La resta de vies de la cara NO sense rastre.
El Tuc del Mig de la Tallada i el Tuc del Feixant ens acomiaden amb una bonica il·luminació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada