Tuc de Contesa. Corredor "Ciàtica"

Després de l'"Inserso" i la festeta nocturna a Boí, em prenc un dia de relax, ja que dilluns torna a tocar aventurilla. Quedo amb en Josep i en Xavi per provar sort al corredor "Ciàtica", d'uns 325 m., a la cara NE del Tuc de Contesa, doncs la setmana anterior el vam observar des del Tuc de Conangles i li vam veure color.

Aquest cop però, suem més la cansalada per arribar a peu de via, sobretot a les pales finals. No hi ha traça i la neu de la vessant nord és pols i bastant fonda, la qual cosa ens fa invertir prop de 3 hores per fer l'aproximació des de la boca sud del túnel. Per les fotos que haviem fet intuim un primer llarg difícil i després corredor de neu amb tres ressalts més. Un cop allà comprovem que la primera tirada serà la que haurem de treballar més.

Tram inferior del primer llarg.

Com a mínim aquesta tirada té continuitat en gel, encara que hi ha seccions estretes i amb molt poc gruix. Després d'un ressalt curt a uns 75º i uns metres amb menys pendent, arribo a un tram més dret i a un ressalt vertical i amb gel finet, que només puc protegir amb un cargol curt i sense entrar del tot. A la sortida aflora una mica de roca i allà on pico se'm desmonta tot el gel. Ai ai ai... Moment de tensió, cop de fe i amunt! Continuo per un altre tram estret amb neu dura i un ressalt en gel (pitó a l'esquerra) i acabo sortint a la campa de neu després de 60 m., on monto reunió de friends a l'esquerra.

Abans de suar al pas clau del 1r llarg.

En Xavi sota el tram més dret.

Hem sortit amb un dia gris. Ara se'ns enganxa el "marron" a sobre, i per acabar-ho d'adobar, comença a nevar i no pararà fins a dalt.

Seguim pel corredor de neu fins al primer ressalt, un curiós pas interior per sota un bloc, on maleïm les nostres motxilles...

Sortint de l'estret forat del primer ressalt.

Amb uns metres més de neu, arribem al segon ressalt, el qual també té una precària capa de gel.

Superant el 2n ressalt.

El cop de gràcia.

L'últim ressalt no és tant difícil, encara que el gel hi és justet.

Tercer i últim ressalt.

Ara ja només queda continuar pel corredor fins a l'aresta, a pocs metres del cim. La última part la trobem bastant fonda, amb neu sense transformar i obrint traça fins el genoll.

Tram superior del corredor.

El descens, que ja ens el coneixiem de l'hivern passat, es realitza direcció sud, per un llom que ve del cim, i després flanquejant en baixada cap a l'esquerra, fins trobar una canal que remuntem i baixem per la vessant nord cap a la vall de Conangles, per una altra canal més ampla.

De material caldria dur uns 4 cargols, friends i algun tascó i pitó extraplà.

Encara que no hem vist tres en un burro, marxem amb un bon gust de boca. La via ha valgut la pena i la vall és molt maca i sense massificar com la de Mulleres aquests dies.

En general, a les vessants sud hem trobat poca neu però força transformada, en canvi, a les nord hi ha acumulacions importants de neu pols. No es pot demanar tot...