14 de desembre 2008

El retorn a Ulldeter

Dels llocs més estimats on molts hem començat a practicar l'alpinisme hivernal, Ulldeter potser és l'escola més tradicional. Quins records de quan era un marrec... Canals d'iniciació com l'Amagada o la dels Avets al Gra de Fajol Petit, algun corredor al Pic de l'Infern, esquí de muntanya al Bastiments o cap a Coma de Vaca, etc. Era una zona propera i amb grans posibilitats, on podiem fer un "sube-baja" ràpid d'un dia si feia falta.
Amb els anys se'ns ha anat fent cada cop més petit i hem volgut descobrir llocs nous amb cims més alts i parets de més envergadura, però Ulldeter sempre tindrà aquest component romàntic i fins i tot familiar.
Aquest més de novembre ha estat una mica atípic com sabem, per les baixes temperatures i les nevades que han arribat més aviat del que estavem acostumats. Així doncs, primer pel boca-orella i després per l'efecte internet, molts ens hem tornat a acostar a aquesta zona veient les bones condicions que hi havia.
A mitjans de novembre agafo els esquís (diria que és el cop que els he agafat més aviat) i pujo amb l'Ari, que és la primera vegada que se'n posa uns. Per fer algo sense complicacions ja que és el seu bateig en la matèria, pugem el Bastiments, acompanyats de "quatre gats" que hi ha per allà, tot repassant algunes tècniques de pujada amb el meu discutible estil.

Seguint a la romeria amb el Bastiments al fons.



Vistes cap al sud i Coma de Vaca des del cim.


Més tard, a finals de mes, torno a pujar cap a la zona, aquest cop amb el Lloreta, per fer alguna de les goulottes del Gran de Fajol Gran que estan en boca de tothom i fa molts anys que sembla que no es troben en tan bones condicions.
El pollastre a la carretera i el vent infernal fan que desestimem fer res el dissabte. Després d'una freda nit al refugi, encaminem cap al peu de l'últimament concorreguda Conrad-Altimira, però cagun déu de Murphy, l'única cordada de la zona està a la mateixa via. No passa res, provarem sort amb la veïna Phoenix, uns 50 m. a l'esquerra. Uns primers metres de mixte una mica precari i sense gaires possibilitats de protecció m'ho fan repensar i com que no em vull jugar el tipo en el primer corredor de la temporada (no ens ha de fer vergonya reconèixer les retirades), tornem cap a la Conrad que a aquelles hores ja estarà lliure. Però en Murphy ha tornat en forma d'una altra cordada que just arriba. Mala sort. Anem baixant i a la canal de més avall hi arriben uns altres. Al final tirem cap a l'Estreta del Fajol Petit en plan lleuger. Com a mínim algo farem!

Aproximant al Fajol Gran, amb una cordada començant la Conrad.


Primers metres de la Phoenix.


Superant el segon ressalt de l'Estreta.


Messner està viu!!


Últim ressalt.

Com era de suposar, mogollón de gent per aquest racons, a pesar del fort vent que hi feia. Això sí, la temporada sembla que promet!!

2 comentaris:

Der kletterer ha dit...

Fuaaaaaaaaah neeeeeeeeenn!! El lloretang!!! Impressionaaant!

Anònim ha dit...

vaia vaia amb la barba, aixo si k es alpin i lo demes son romansos.