16 de novembre 2008

Montrebei "Paül-Lalueza" (a la segona va la vençuda)

A qui no li ha quedat alguna via a mitges? Ja sigui per mal temps, horari, cagalera, etc. hem hagut de baixar i dir, un dia hi tornaré! Aquesta vegada he tornat abans del que creia, ja que el primer cop va ser el juny passat, quan vam tenir un incident imprevist.
I sant tornem-hi! El passat cap de setmana enfilo cap a Montrebei amb el Kletterer i el Marsi i ens trobem amb l'aplec de bous montrebeians muntant festival. Quin ambientillo!



L'endemà de resakilla tirem cap a la paret amb la resta de la penya. Cadascú al seu nivell, nosaltres a una de les més assequibles del sector, la superclàssica Paül-Lalueza. Quina rasca tu! Aquest cop empalmo els dos primers llargs i els dos següents sense masses problemes de roçament. El següent llarg és d'on vaig baixar l'altre vegada. Els compis em diuen, ara no tiris cap pedra eehh!! Això espero... Des dels arbres del mig del llarg tiro més a l'esquerra que a la primera visita a la via. Molt més fàcil! I així, amb tres llargs ens plantem al flanqueig de II. Va tira Kletter, que aquests et molen!! Val a dir que es pot arribar a la reunió del final de la travessa sense passar per l'anterior (desviant-se per una canal a la dreta) i guanyar temps.
Ara el recorregut ja és recte amunt, per diedres i xemeneies fins dalt.

Vuitena tirada.
Al tram d'A1 desplomat hi ha bastants pitons, encara que posem un friend petit en un dels primers passos.

El Kletterer guanyant el desplom de l'inici del novè llarg.


Mr. Marsi al diedre del Ll 10.
Els últims llargs de la via van per xemeneia i són clarament els que tenen més ambient.

Comença el festival de xemeneies.


Zipi i Zape.
Al final empalmem els 4 últims llargs en 2 (o això crec...), així que ja no se quin número de llarg són les fotos. Xemeneia interminable!








De baixada, la canal final la trobem arrasada per un despreniment que déu ni do...
Material: un bon joc de friends (de micros a cam#3), tascons, bagues i un estrep.
Via totalment recomanable. La part inferior es fa molt bé, només hi ha passos aïllats. La superior guanya en ambient i verticalitat, i pot servir com a primer contacte amb xemeneies montrebeianes.
Que bé que ens ho hem passat, quins riures, quina tranquilitat, i a sobre, arribar a dalt i veure tot el pirineu nevat, no té preu!!






2 comentaris:

Der kletterer ha dit...

M'esta caient la llagrimetaa. Va estar de puta mare bou!!

josep ha dit...

Quina maquina que estas fet! jo de gran vull ser com tu... apa apreta fort i no paris a veure si aquest hivern tornem a coincidir passant fred a qualsevol raco pirineic.
per cert no trobo el teu mail i necesito un favor teu, escriu-me...
josep_mula@yahoo.es