15 d’abril 2008

Escalada de trankis a ca la Montse

Buff... quan de temps feia que no anava a trepar a Montserrat. Diumenge quedo amb el Ferran per anar a fer alguna coseta i, encara que no porta molt temps escalant, està molt motivat! Doncs res, anirem a fer algo suau.
Després de donar-li voltes ens decidim per tirar cap al sector del Clot de la Mònica, a la Vinya Nova, i fem la Funció clorofíl·lica, 130m V, al Serrat de la Pastereta. Es tracta d'una via senzilla de IV amb un curt pas de V, molt ben equipada (només calen cintes), ideal per fer love-climbing...

Cara oest del Serrat de la Pastereta.

Al final del primer llarg hi ha un lloc per on filtra l'aigua i sol estar mullat després de plujes, com ho trobem nosaltres.


Una cordada a la via del costat.


El passet de V.

Després de patir una mica amb el ventet dels nassos, rapelem i tirem cap a l'agulla del Frare de Baix, que ens ve de camí cap al cotxe. Allà arrodonim la jornada de quarts i fem la Normal, 50m IV+, que segons diuen té el tram de IV més bonic del massís.

Vessant est de l'agulla del Frare de Baix i del Serrat d'en Muntaner.

El primer llarg acaba en xemeneia, amb reunió a la paret dreta. Després es passa a l'altre cantó, fent un flanqueig per la cara est de l'agulla, tot i que no ho sembli, amb força ambient, pels desploms de sota. Hi ha només un pont de roca i haurem de protegir amb algun alien o tascó.
No sé si és el millor llarg de quart de Montserrat però té la seva gràcia, encara que es fa curtet.


La xemeneia del primer llarg.


En plena travessa.


En Ferran arribant a dalt de l'agulla


El ràpel volat del descens.

I per aquelles coses que passen, monto reunió de la sabinota de dalt, sense empanar-me que dos metres sota meu hi ha dos parabolts amb anella ben lluents...

1 comentari:

FerCa ha dit...

Si que tenia ambientillo si el flanqueig per sobre el desplom!!

Per cert, no dius res de que jo anava tant sobrat que el segon llarg del bisbe m'el feia amb un piti a la boca!!!