11 d’abril 2008

Tuc de Mauberme

Ja tocava una foquejada pel piri. Aquesta vegada me'n vaig amb en Mimo, Carles i Xevi cap a l'Aran per aprofitar la bona meteo del cap de setmana i la neu que hi ha per aquestes terres.
El plan és fer el Tuc de Mauberme (2.880m) en travessa, sortint del Pla de Beret i arribant per sobre el poble de Bagergue, convinant els dos cotxes. I per fer-ho més alpin, dormint al llac de Montoliu.

Ben carregats al Pla de Beret.
Sortim des del pla de Beret, ben nevat, direcció Montgarri i abans d'arribar-hi, en una casa en ruïnes, ens desviem cap al nord pel vessant assoleiat, on carreguem esquís poca estona, i després a l'esquerra, cap a la vall de Vernatar.

Pujant pel vessant més nevat de la vall.

Amb més o menys feina creuem el riu i remuntem la tranquila valleta, amb la silueta del Tuc de Parrós al fons. Una última pendent ens deixa al ventós coll de Montoliu, on podem contemplar ja l'imponent Tuc de Mauberme.

Salutacions des del coll.

Baixem el coll i busquem un bon lloc on plantar les tendes al costat del llac de Montoliu, aprofitant les últimes llums del dia. Ara a sopar, fondre neu i al sobre!


El nostre minicampament.


Diumenge, ens llevem a -4ºC i amb vent, recullim tots els trastos i amunt. Primer creuem l'estany de Montoliu per sobre les aigües gelades. Quina sensació més autèntica! Quan tornem a terra ferma, enfilem cap al coll de Mauberme per neu dureta.


El massís de la Maladeta a trenc d'alba.


Passant per sobre l'estany, amb al Mauberme al darrera.

Més amunt i abans d'uns flanquejos, decidim deixar els esquís i desenfundar el piolet i els grampons. Ara passem cap a la cara O, amb vistes dels estanys de Liat i la vall de Toran, i després dels flanquejos comencem a remuntar la canal de sortida, d'uns 40º màxim.


Cap a la cara oest.


En plena canal, amb els estanys de Liat al fons.

Estem de sort i trobem les condicions de la neu molt bones, i amb poca estona ens plantem al cim. Quines vistes! Degut a la seva posició i aïllament hi ha una panoràmica molt bona de la vall d'Aran, part del Pallars i la plana francesa.


Vista perfecta des del cim.

Després de gaudir de les alçades, desfem el camí fins als esquís. Ara sí, toca disfrutar de veritat. Tenim una pala molt guapa per nosaltres sols i amb neu dureta, que en aquestes dates s'agraeix més que una sopa primavera.
Aquí deixo constància de les males aptituds que tinc per grabar i esquiar alhora...


Baixem direcció sud, per la vall del riu Unhòla, fins unes mines abandonades, on trobem una pista que ens porta fins més amunt de Bagergue, a la Borda de Lana, on tenim l'altre cotxe. Durant els últims metres, ja amb neu més humida, la pista va creuant canals plenes d'allaus de fusió, que trenquen una mica el descens, però millor així que no que ens caiguin a sobre...
Un cop a baix, prenem el sol una mica, i com que no hem vist ningú en els dos dies, xerrem amb uns avis aranesis ben trempats, que es coneixen aquesta zona perfectament, encara que ben mirat, això és casa seva.

2 comentaris:

Der kletterer ha dit...

Que bo el video!! "que mo n'anem" jee jeee. Ja fem videos frikies tb??

Apa, a tibar de regletes!

linus ha dit...

Xaval, que t'ha sortit competència!! jajaja
I voràs quan tingui càmara nova...