Doncs després de l'escaladeta al Pic de Sant Cugat, continuem cap a Benasque per trobar-nos amb el Jordi i la Cris, que també han pujat els esquís. Casualitats de la vida, també trobem el Josep i la Marta, o sigui, que toca fer una birreta tots plegats.
Diumenge sortim de la Besurta amb el Nacho a les 4 de la matinada i ben carregats, amb la intenció de fer l'Espatlla de l'Aneto pel corredor NE, 350 m D+. Ens calcem els esquís un troç més amunt d'Aigualluts, a 1h i mitja llarga.
Aproximant amb el Margalida i el Tempestats al fons. Quina muralla!
Voler fer l'activitat en el dia passa factura i l'aproximació es torna força dura, gairebé 5h! És més llarga fins i tot que la del Margalida. Per cert, que el mític corredor nord el veiem en condicions i amb una cordada, que més tard a Besurta ens diu que està en molt bones condicions!!
Una cordada al L2 del Corredor N del Margalida, en perfectes condicions a meitats de juny.
El vessant E de l'Espatlla amb els seus corredors. D'esq. a drt.: Corredor N de la bretxa de Tempestats, Gran Blau, Corredor NE, Petit hipercouloir.El corredor de l'Espatlla té un primer llarg tieso, que es veu justet ja que és força assolellat, però ens hi fotem. El Nacho comprova que el sol ha fet de les seves i retirem, el gel sembla granizat. El dia no pintava molt bé però ara s'ha emmarronat de veritat i ja no és tant d'hora, o el que és el mateix, tirem avall amb la cua entre cames. Ei, però què és allò?! Veiem traça que esquiva el primer ressalt per la dreta i ens tornem a motivar. Pujem una rampa de neu i fem un tram de III de roca puzzle i bastant expo, d'aquesta que t'espavila de cop.
Croquis aproximat, tal com ens hem trobat el corredor.
Poc abans de comprovar la precarietat d'algun tram de l'entrada directa.
Aguantant la respiració (i les pedres...) al llarg crocanti de III .Un cop superat, ens encordem i fem una petit flanqueig a l'esquerra. Ara sí, veiem el segon llarg, que a la ressenya marca 60º/IV, que resulta estar tot en gel, i del bo!! Goulottilla per disfrutar, amb 55º mantinguts, alguna cosa més dreta i sortida a 75º mossegant un gel que ni al febrer. Quin llarg més guapo! Després, fins pràcticament el cim, canal a 45º amb neu molt bona, punta de bota. De material per al tram de goulotte fem servir algun alien, tascó i pitó finet, dos cargols i una àncora.
El Nacho després de sortir de la zona més encaixonada de la goulotte.
Bones condicions de neu a la canal de sortida.
Superant una mena de "hongos patagónicos" ja en ple palomo.Baixem per la glacera de barrancs, per no ajuntar-nos amb la romeria de l'Aneto i gaudir encara més de la solitud d'aquest racó, però no es veu tres en un burro i té molta pendent. Tirem una estona a pota i més avall ens fotem els esquís, quan ja fa estona que neva. Quin paquet que hi ha i quina neu! Disfrutada màxima!! La nevadeta deixa alguns centímetres de neu pols que ens permeten fer la millar esquiada de la temporada. A baix, lògicament la neu és més sopa i més tard tornem a carregar els esquís sota una pluja intermitent fins la Besurta, on arribem després de més de 12 hores de tute però més contents que un gínjol.
Quin juny més atípic!
