Àger. Tornem a la roca

"No em tornaré a posar els gats fins a la temporada que ve!", vaig dir a principis de desembre. I és que amb aquestes calors qualsevol agafa els piolos... Doncs res, a fer roca s'ha dit.
Però aquesta vegada ha estat diferent. Hem quedat un grup de bloggeros, dels quals només coneixia el kletterer, per anar a les parets d'Àger.

Després del soparet de dissabte, sorpresa! Ah, que hi ha festa major aquí al poble? Doncs som-hi! Que divertit és quan et trobes festes inesperades...
Al final hem estat nou els llunàtics, i ens hem dividit en tres cordades. Els kutrescaladors i en Blai, Gatsaule, Kletterer i Pescador d'estels, i Raquel, Lu i un servidor. La nostra i la del Kletterer triem la Redrum, mentre que l'altra es va enfilar per El tercer hombre.

Què dir de la Redrum, és una gran clàssica de la zona, reequipada amb spits, i on només seran necessàries les cintes, i els pedals si no anem molt sobrats de grau. Algun friend pot ser útil.
Al peu de via ja hi havia ambientillo amb tota la gent.

El primer llarg si t'agafa en fred ja apreta una mica, però és força guapo. El segon, més sinuós, també té passatges bonics. Ara, el que s'emporta el premi és el mític tercer llarg, famós per sortir en més d'una portada de llibre.

Seguim per una placa fina per anar a buscar una bavaresa. Abans d'arribar a la reunió s'haurà de vigilar, ja que la roca té algun tram una mica dubtós. A baix, la Raquel resolent la bavaresa.

Després ve una tirada amb una altra fissura molt disfrutona, que ens porta a la feixa intermitja. El següent llarg compta amb un tram força vertical seguit d'una placa, on les xapes ja no estan a tocar...
El penúltim llarg comença amb un desplom i un elegant pas d'Ae, seguit d'una plaqueta fina. Aquí trobem una xapa amb un cordino penjant mig podrit que serà útil si no volem suar de valent. A sota, la Raquel sortint en lliure.

Finalment, l'última tirada comença amb un desplomet fàcil i segueix amb una placa i una llastra d'escàndol, per acabar amb més placa. A sota, la Lu al final de la via.

Des de dalt, hem pogut gaudir de vistes esplèndides amb la plana coberta de boira a un costat, i el pirineu nevat a l'altre. Un fi de festa perfecte per a aquesta trobada espontània que esperem que es torni a repetir.
Visca la festa major!!