Gavarnie, això és el paradís!

Després de passar el cap d'any al refu de Mont-ral, muntant un festival que déu ni do, em surten plans per pujar a Gavarnie uns dies a picar gel de veritat. Com deixar escapar aquesta oportunitat?! Així el dia 2, després de l'obligat descans del primer dia de l'any, tirem amunt Vicenç, David, Subi i jo cap a terres franceses. Només hi havia estat una vegada feia uns anys, quan vam fer el corredor Swan dels Astazous de cotxe a cotxe, quina pallissa! Però el circ només l'havia vist de lluny, per tant, les ganes d'escalar aquelles línies de gel tant llargues eren bastant importants.

Ens instal·lem al refugi de Gavarnie del CAF, situat una mica a les afores tirant cap a les pistes d'esquí. És una bona opció si vas uns quants dies i vols tenir la roba i material sec l'endemà, i per uns 13€ la nit, tens dret a dutxa d'aigua calenta i a utilitzar la petita cuina lliure, equipada amb aigüeres, nevera, microones, plats, coberts i gots, en fi, de tot menys fogons, que els hem de portar nosaltres. A les habitacions hi ha calefacció i nòrdics, o sigui, que tampoc cal sac, com a molt algun llençol.

Les últimes notícies deien que les condicions eren molt bones, per tant, ja contàvem en trobar-nos penya, però la sorpresa va ser quan sortim el primer dia cap amunt i a l'alçada de l'hotel del circ veiem l'espectacle de frontals encara de nit. Havent començat a caminar cap a les 6, abans de les 7 ja teniem gairebé tots els peus de via ocupats, enfocant les cascades com si fos una disco i amb algunes cordades escalant a les fosques. Quin espectacle! Està clar que per molt que matinis sempre hi haurà algú que encara anirà més d'hora que tu. Ens plantem a una distància prudencial per observar el panorama i decidir què fem. Els objectius del dia es modificaran per "anem a fer el que es pugui". Ei no ens encantem que arriba més penya! Quin estrès tu... La Fluide Glacial ocupada, més a la dreta, la Dopamine també, però la Banzayous sembla que està lliure. No, hay dos chicos aquí detràs, ens diuen uns bascos. Collons, Segarra i Tronco, què hi foteu aquí!? S'ha de matinar més xaval, em diuen. Que cabrons! Una mica de bajón, amb el Vicenç tornem a l'esquerra, mentre la resta del grup van a provar sort cap a la Ruflette. Una altra cordada comença la Freezante mentre que n'hi ha uns que fa estona que han començat la del costat. Aquesta és la nostra! Així que comencem la Banana Split, 200m IV/4, casualment la més assequible del circ, un 4rt! Juntament amb la de l'esquerra, la també assequible Místicos, són una mica exposades pels ullals de gel que pengen més amunt, de la cascada il maestro di Ghiaccio. De fet, avui no fot molta rasca i la cascada Overdose, la més llarga amb els seus 500m, porta tot el dia desplomant-se, donant un ambientillo al circ bastant autèntic. Com que no volem deixar aquest món lapidats per missils gelats, a la vira intermèdia canviem de via, i ens fiquem a la Freezante, 200m IV/4+. Per tant, fem una combinació de dues de les vies més clàssiques del primer mur del circ, que per ser el primer dia i amb tanta gent no ens podem queixar. De la via, a destacar el muraco del segon llarg, bastant mantingut. Els llargs de la Freezante també tenen el seu ambient, tot i que les reunions, totes en gel, les fem en petites vires de neu.

Un cop a dalt, contemplem la super campa de neu i el segon mur del circ, també en molt bones condicions, mentre flanquejem a la dreta en busca de la línia de ràpels del Panneau Central. Aquests comencen en un gran roc característic i són tots amb expansions. Recollim els bàrtols mentre comença a marxar la llum, i és que el dia encara és molt curt!

El Vicenç començant la Banana Split.

Ambient total!

Últims metres del segon llarg.

L'últim mur de la Freezante i de fons la columna Quintana i la sortida de la Banana Split.

Una cordada al segon ràpel.

L'endemà ja es nota el cansament i estem una mica cuits però li tornem a fotre cap al circ. Al final estem de sort i trobem lliure una altra de les grans clàssiques, Fluide Glacial, 280m IV/4+.

Comencem amb les primeres llums amb el Vicenç i l'Adrià, que ha pujat el dia abans, per aquesta cascada amb un primer llarg bastant ample fins a una reunió a la roca de la dreta. El segon llarg es pot tirar pel tieso, per una cortina de 90º, però de moment en tenim prou amb aquests murs mantinguts com per complicar-nos la vida. Reunió a l'esquerra, des d'on es pot rapelar fins a peu de via. Amb un altre llarg divertit ens plantem a una vira de neu, des d'on es veu el següent llarg, un bon mur força llarg. Després d'una tirada amb tendència a l'esquerra i una sortideta delicada arribem a la gran vira intermèdia. Aquí trobem el Vicenç bastant ratllat pels projectils que cauen. Resulta que la línia de ràpels de la via (i d'unes quantes més...) baixa per sobre mateix nostre. Queda un preciós mur de dos llargs, però ja hem aguantat moltes purgues de neu avui (des del primer llarg!) i ara això. O sigui, que aprofitant que tenim els ràpels a tocar, decidim fotre el camp. Amb aquest últim mur es completa una via molt guapa i molt recomanable. Un cop a baix veiem que rapelen el Subi i el David que han triomfat a l'Adrenaline, segons ells molt bona però bastant dreta.

Flanqueig del segon llarg.

Arribant a la segona reunió.

La tercera tirada té uns primers metres encaixonats.

Començant el 5è llarg.

Quina rasca!

El grau d'atonyinament comença a ser important i els bessons demanen una treva. Fotre uns vinets per la nit i aixecar-se a aquestes hores no perdona però volem fer un tercer dia al circ. Aquesta vegada però agafem la segona ronda i ens llevem força més tard. La part bona és que veiem per una vegada el circ a plena llum del dia i tothom està a meitat de paret, encara que hem d'escollir una via curta sinó volem acabar escalant amb frontal. El Vicenç i l'Adrià han marxat, o sigui que toca fer cordada de tres amb el Subi i el David. Ens posem a la Variant d'entrada de la Fluide Glacial, 80m IV/5, a la seva esquerra, per empalmar amb Aqua ça sert, 80m IV/4, que arriba a la vira. Comencem amb la variant, que té uns primers metres còmodes però amb la part principal de la cascada molt vertical. Quin fart de tibar! Això dels 90º ja és una altra història... El dia abans vam veure una cordada que feia una reunió intermèdia abans de la part empinada, però amb uns quants metres d'ensamble s'arriba a la vira. Aquí surt l'altra via amb un mur bastant dret i mantingut, però no tant com el de sota. Potser és més recomanable fer la reunió al punt on gira a l'esquerra en comptes de seguir fins acabar la corda, que és el que vam fer. Continua per un diedre molt estètic i després hi ha algun altre ressalt sense complicacions fins la vira de dalt. La reunió del mig que vam fer va ser una mica incòmoda, no només pels peus ni per què se'ns enganxéssin les dues cordes que penjaven sinó per la quantitat d'aigua que rajava per damunt la nostra reunió i que va deixar cintes i mosquetons garrativats. Amb els guants xops acabem la vieta i tornem a fer el ritual de ràpels fins a peu de via.

Vista de la Variant d'entrada i el primer llarg d'Aqua ça sert. A la dreta la Fluide Glacial.

El David a punt d'encarar el tram més vertical.

El Santi als primers metres de la Fluide.

Apretant fort a la Variant amb l'Overdose de fons.

El Subi al mur d'Aqua ça sert.

El diedre des de baix.

I el diedre des de dalt.

Una cordada al llarg d'artifo de la Crac 40. A la dreta, la mítica Thanatos.

La reunió petrificada.

Aquí a Gavarnie hi ha gent molt forta. Hem vist repetir la via Crac 40, oberta fa molt poc per Rémi Thivel i Rémi Laborde entre la Lowe, love me do i la Thanatos. Deu ni dó el personal!

Resumint, hem disfrutat moltíssim i personalment feia molt de temps que no gaudia tant d'una escalada i d'un lloc com aquí. Això és espectacular!

L'estrena ha estat molt positiva i el temps de conya. De fet, el dia de marxar s'aixeca tapat. De Gavarnie fins el Pont de Suert no para de nevar! Les condicions no se si seran tan bones com aquests primers dies de gener però aquesta vegada l'hem encertada.

Pel que fa al material, mola anar amb 12 cargols com a mínim (si no vols fer més de 50 metres amb 6 cargols, per que els altres 4 són per les reunions, com ens va passar el primer dia...) i segons la via amb algun tascó o friend. Útils les ulleres de tempesta, o una pantalla de casc. Aquí si no portes "el último grito" en piolos i no vas sense dragoneres ets com un bitxo raro.

Per moltes Columnes del Verdet, Canteres i Doradas que hagis fet, això no té res a veure. Aquí et curteixes de veritat. No són torrents amb ressaltets, ni cascades dretes d'un sol llarg, ni fas top-ropes. Un lloc així no existeix ni als Alps. Sinó on trobes un mur d'entre 200 i 300 metres amb més de 30 cascades amb aquesta continuitat i dificultat?

En fi, que la primera vegada que escales a Gavarnie et deixa un record imborrable.