10 de gener 2009

Cambresdase. Corredor "Eclair"

Fa cosa d'un mes vam anar cap a la Cerdanya francesa amb el Bruno i un col·lega seu, a visitar aquest bonic circ ple de corredors. Les informacions sobre l'estat de la neu no feien pressagiar una gran jornada triomfant de puntes frontals i bessons destrossats, però les ganes eren més importants. Ens decidim pel corredor Eclair, 250 m, 60º IV (bé, a la pràctica ja se sap que això dels números sempre varia...).






L'aproximació des de les pistes d'Eina, és força evident i hi ha cartells. El primer tram és suau i va per pistes direcció est, i després entra al bosc i es redreça.
Una vegada al circ tenim la perspectiva de totes les vies, amb les seves cornises i tot! Força gent al Vermicelle amb esquís, una cordada al Bougnagas i nosaltres.
A les últimes pendents deixo els esquís i segueixo a peu (la resta va un a pota i l'altre amb raquetes). Per fer-ho més interessant li fotem pel recte en comptes de donar la volta per l'itinerari original (punts grocs a la foto). El resultat és un llarg de roca de Vè amb sortideta mixta.
Després de la reunió fem una tirada fàcil de neu fins el següent ressalt de mixte, que passem per l'esquerra. Per sobre d'aquest, més neu fonda sense transformar gairebé, fins arribar a l'últim ressalt, que es veu una mica més complicat. Després d'un intent infructuós amb tècniques d'artifo decidim sortir per la pala de la dreta. I déu ni dó amb la pala, això sí que és expo! Pugem amb tendència a la dreta per neu pols que ens aguanta de miracle, fins una aresta i d'aquí a l'esquerra creuant fàcilment la cornisa per veure el sol d'una vegada. O millor dit, els últims rajos.
Passat aquest llarg taquicàrdic, tenim vistes molt maques sobre la plana ceretana i el Cadí i sense perdre massa temps seguim carenant cap a l'est fins trobar l'ampla canal de baixada que ens porta de nou al peu del circ. I ara si que comença el circ de veritat... Esquiant de nit només amb la llum del frontal i pel mig del bosc, esquivant o no pedres, arrels i blocs. Arribats a baix, no vull ni veure com han quedat les soles...
Material emprat: alguns friends i tascons, àncora i algun pitó extraplà.
Aquesta és una zona sense grans pretencions però que val la pena conèixer, ideal si es vol iniciar-se en el mundillo dels corredors. El que queda clar és que la neu de moment no està massa en condicions per fer-los. Paciència...
+ Info: Pirineus, neu, mixt i gel (Pako Sànchez), Vèrtex nº 198.



Apretant a l'entrada directa.


Ara toca obrir trinxera.


El ressalt de mixte a mig corredor.


Uii quines cornises...


Les últimes pendents.


Sota del ressalt del final del corredor.


La sortida "vibrante" però amb vistes.


I les vistes.