Després de l'escaladeta a Oliana, seguim amunt amb la Laia i la Cris, direcció al País dels Pirineus (i de les grues...). Dissabte sortim del parquing de Grau Roig amb els esquís als peus i enfilem cap al Pic de Montmalús, de 2.782m. De seguida deixem enrere les pistes i remuntadors i ens endinsem cap a la tranquilitat.
Les ladys amb el Montmalús al darrera.
Un flanqueig amb vistes abans de cim.Tranquilitat?? Ja sentim la dolça melodia de les motos de neu, i cada cop més a prop... Per sort no rebem la cordial visita i arribem dalt del cim ben solets, però al·lucinant al veure que les traces de les motos han arribat fins aquí dalt!
Com que la idea era fer una mica de travessa per allargar el dia i fer metres, baixem direcció sud cap a l'estany i el refu de Montmalús, amb una neu super bona. Remuntem el coll de Ríbuls i baixem per bosc, fins al pla de Vallcivera, on trobem el conegut GR 11. Ara per terres catalanes (Cerdanya) girem a l'oest i pujem el port de Vallcivera, per canviar de vall i retornar a Andorra. Vorejem l'estany de l'Illa i ascendim cap al nord fins el Pic dels Pessons, de 2.864 m. Quina calor que fot! Sort que ara ja toca baixada, i amb ambient. El més directe és baixar esquiant la canal que hi ha a l'est del cim, empinadeta, però amb neu prou bona encara. Més avall, continuem el descens apurant amb els esquís fins el pàrquing mateix.
La canal de baixada.
El pic de Pessons amb la canal a l'esquerra.L'endemà canviem de zona i tirem cap a Ordino, per fer el Pic de Tristaina, de 2.876 m. Sortim abans d'arribar a les pistes amb les primeres llums, també amb els esquís als peus des de la furgo. Una estona més amunt ens els treiem per remuntar una pendent fins els estanys de Tristaina, on hi torna a haver molta neu. Flanquejem els llacs i ataquem la vessant sud amb ganivetes i tot, fins que la cosa es posa tiessa i ens calcem els grampons per pujar per una canaleta fins gairebé dalt. Des del cim contemplem la Pica d'Estats a l'oest i la impressionant pala del Font Blanca a l'est. Després tornem a disfrutar del descens amb unes condicions molt bones. I com no, amb els esquis posats fins la furgo...
Pic de Tristaina.
Les pales finals foquejables.
Les últimes pendents a peu.
Arribant al cim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada