06 de maig 2009

Peña Telera. Corredor "María José Aller"

Després de la foquejada per la Val d'Aran encara tenim "mono" de neu i marxem ràpidament amb el Mimo cap a la Vall de Tena, en ple pirineu aragonès. Jo encara no havia fet res per Peña Telera, així que escalar un corredor allà ho trobo una molt bona idea. Veient les condicions regulars que hi ha a principis d'abril, ens decantem per un corredor sense moltes complicacions, el María José Aller, 550m D+.

Sortim del pàrquing encara a negra nit i anem pujant per la pista fins desviar-nos directament cap a les parets. La neu està bastant fonda per la hora que és i busquem les zones pelades i rocoses per anar més ràpid. Aquí veiem un grupet que pujen amb esquís i que es dirigeixen a la Gran Diagonal. Mentre ens equipem a les últimes pales ens atrapen dos nois i dos Guàrdies Civils que van al Maribel. Déu ni dó per ser un dilluns, encara que abans de setmana santa.



Primeres llums sobre el massís del Telera.


A punt d'entrar al corredor.

Un cop a dins de la canal comprovem que hi ha bastanta neu però no gaire transformada. Arribem al primer ressalt d'uns 4 metres i amb gel suficient, i després continuem per neu fins al segon. Aquest és una mica més llarg i també es troba amb prou gel. Seguint amunt ja veiem la sortida a l'aresta però l'últim llarg no sembla que hi hagi massa neu. I així és, el trobem gairebé sec! Aquí sí que toca treure la corda a passejar... Amb aquest llarguet d'uns 30m i IV+ sortim fàcilment a una curta canal que ens deixa dalt. Per a aquesta tirada fem servir només 4 cintes per què sense neu hi ha pitons al descobert.

El Mimo superant el primer ressalt.


El segon ressalt és una mica més mantingut.


El llarg de sortida amb poquíssima neu.


Abans del pas clau.


Ara només queda baixar. Amb el ventet que córrer passem de pujar al cim i tirem a l'oest fins trobar la branca dreta del corredor de la Y, amb la primera instal·lació visible uns metres per sota el llom a la roca de la dreta (mirant avall). Amb un ràpel de 60m s'arriba a les campes de neu, però portant una sola corda, com nosaltres, es pot fer en dos ràpels encara que el primer no acaba d'arribar bé.
Bonica activitat amb aproximació raonable i via força llarga però assequible, en un lloc que val la pena visitar en més d'una ocasió.

Baixant pel corredor de la Y.


Aquí queda molt per fer!