Gourette. Pène Médaa. "Goulotte Oest"

Continuant el tour amb el Josep i la Laura, marxem del Cadí ben contents i anem fent camí cap a Gourette, al pirineu francès.

Aquí el tema funciona diferent del Cadí, hi ha una estació d'esquí. Com que fora de casa nostra sempre ens porten un temps d'avantatge, en aquesta estació, com en moltes altres de França, tenen un forfait de randonée que vol dir que pots fer servir els telecadires només un sol cop però pagant bastant menys. En aquest cas 7€, que tampoc és molt barat, però crec que compensa per estalviar-te uns 700m. de desnivell, o 1.000 si arribes a dalt de tot. A veure quan espavilen aquí!

A les 9 en punt pujem al primer "huevo" (llàstima que no surtin abans) i empalmem amb un cadira fins abans de l'últim, per sobre dels 2.000m, on mirem les condicions dels corredors als pics del voltant. El Pic i el Rognon du Ger tenen molta neu però ni de bon tros el gel de l'any passat, segons el Josep, i fa massa estona que hi toca el sol. L'altra opció és fer alguna goulotte al Pic d'Amoulat, però les veiem seques!

El Pic d'Amoulat i el Rognon de Ger.

Finalment ens decidim per la Goulotte Oest del Pène Médaa, 400m MD-. L'aproximació des del final del segon remuntador és d'uns 20 minuts i molt evident.
Bàsicament, la via són 3 llargs de gel i la resta canal de neu fins l'aresta. El primer llarg l'agafem per la dreta de l'esperó rocós, que es veu més continu. Trobem un ressaltet vertical i després una zona més tombada però amb el gel molt vidriós i trencadís.

Primer ressaltet de la via.

La Laura arribant a la R1.

Ara sí que ve la part divertida! El següent llarg és el més mantingut i arriba als 80º, també amb un gel molt treballós que ens fa suar una estona. El Josep monta reunió passada la secció més dreta i continuem després per la llengua de gel, mig fracturada en algun punt, mentre la Laura i jo seguim rebent les òsties dels aeròlits que ens envia.

Una vegada som tots a dalt, ja no té cap secret, amunt per la canal de neu fins que sortim a l'afilada aresta. Des d'aquí s'ha d'anar cap a la dreta, fent un flanqueig amb ambient pel costat esquerra de l'aresta, fins que arribem a una petita bretxa on hi ha un ràpel d'uns 40m una mica amagat al cantó oest, que ens deixa a unes pendents de neu fàcils que ens porten de nou al remuntador.

El Josep al mantingut segon llarg.

La última llengua de gel.

Les pendents de neu de la part superior, amb un bon solet.

L'endemà també tenim vàries opcions. Una és el Corredor Nord-Oest (o Le Trois Cirques) del mateix Pène Médaa, però ens trobem el mestre Joan Carles Grisú i ens comenta que fa dos dies que hi van treure una cordada que es va salvar de miracle d'un despreniment de blocs al mateix corredor. Millor no probar sort! L'altra opció és intentar alguna de les goulottes del Pène Blanque, encara que també ens diuen que enguany pràcticament no s'han fet. I així és, després de veure que hi ha una crosta fina de gel amb neu sucre a sota i més amunt plaques de roca bastant despullades, toca canviar de plan i pujar per la normal, a gaudir de les vistes i el solet. Un altre any serà millor!

+ info de la zona a la bíblia del Mousel.

Vessant nord-oest del Pène Médaa.