Riffelhorn. Escalada amb vistes

Després del fracàs de les cares nord i tornar dos dies abans del previst, volem fer alguna cosa ràpida, d'un dia, ja que tampoc hi ha molt bona previsió de temps, bé, el que seria la tònica general de la setmana, aigua gairebé cada tarda.

Consultem la bíblia dels alps suïssos del senyor Vaucher i veiem una escola d'escalada amb forces vies i amb una aproximació molt curta si agafes el cremallera. El pic en qüestió és el Riffelhorn, de 2.928 m., que es troba a la mateixa vall de Zermatt, al costat de la glacera que baixa del Mont Rosa, la Gornergletscher.

Per accedir-hi agafem el cremallera que surt de Zermatt, ple a vessar de turistes, fins la penúltima parada, Roten Boden. El trajecte ja val la pena, amb vistes de la vall i del totpoderós Cerví, mig tapat pels núbols gairebé tots els dies.

El Rei de les muntanyes.

Un cop arribats a l'estació ja flipem amb les vistes. Cap al sud tenim visió del grup del Mont Rosa, Liskamm, Breithorns, Cerví, etc. Millor una panoràmica que mil paraules.

L'aproximació és super llarga, 20 minuts!! S'ha de donar mitja volta al cim per l'est i anar a parar a la cara sud, que és on es troben les vies. Grimpem algun passet, sense ser difícil, però amb compte, ja que ens trobem una mica penjats a la meitat de la vessant. Quin ambientàs que dóna la glacera a sota i tots els quatre mils al davant!

Arribant a peu de via, amb el Mont Rosa al fons.

Croquis de les vies.

Hem pujat una bona colla. El Guillem, Pep, Canito i jo escollim la via Thermometercouloir (corredor del termòmetre?), d'uns 250 m. i V+, pràcticament tota equipada amb bolts, mentre que la cordada federasta Rafa, Anton i Toni pujarà per una via més a l'esquerra.

Primer llarg de la via.

Com que el primer llarg només té un pas de IV i després és més fàcil, empalmem amb un troç en ensamble les quatre primeres tirades, que tampoc és que siguin molt llargues. Tot seguit arriba el pas de V+, que és desplomat però amb bona presa i amb una apretada ràpida ja passem a un tram més tombat fins al peu del diedre característic.

Roca calenta amb ambient alpí total.

El diedre de la part final.


Ese Canitoooo!!

El diedre se supera amb tres llargs o amb un, amb una mica més d'ensamble, com fem nosaltres. Aquesta última part potser és la que té els passos més guapos i verticals. Doncs al final amb tres llargs ens plantem en aquest cim, un mirador realment espectacular. Cap al sud veiem els cims ja comentats i cap al nord el Weishorn, Zinalrothorn, Obergabelhorn, Dent d'Herens, alguns de la vall de Sass, en fi, una passada.

Jo crec que l'activitat la disfrutes més per les vistes que hi ha, que per l'escalada en si, que també està bé. Però si aquesta paret estés a qualsevol altre lloc menys atractiu, seria una via més "del montón", en canvi aquí resulta ser molt més espectacular. És que en comptes de ternir a sota una carretera, tenim una glacera!

El Rafa i cia acabant l'altra via.

Un cop les tres cordades juntes, baixem en direcció est per la via normal. El descens es fa desgrimpant algun tram i amb dos ràpels pel mig. Anem tirant avall per fer temps abans no arriba el penúltim cremallera i estirar les cames, fins la següent estació.

No ha estat una mega activitat alpina però ens ho hem passat de conya. Ara però ja tocaria fer alguna tonyinada de les de veritat...