07 d’abril 2008

Montrebei "Miramunda" - Cap del Ras "Badalona"

L'altre cap de setmana, el kletterer, Pep, Mimo i jo vam fer plan Montsec, per esperar més bona meteo al piri i que la neu s'assentés... Dissabte arribem a Montrebei per fer una via "facileta" per on ens trobem, la Miramunda, 330m 6a/A1 (V+ obl.), que va obrir el Paca fa no gaire temps, per un dels panys menys "obligats" de la paret. A nivell general, es tracta d'una via semiequipada on els trams més dificils es troben concentrats als dos primers llargs, la resta és anar fent (amb més o menys rostolls...), per acabar per una xemeneia de tres llargs!


El Mimo al tram d'A1 del 1r llarg.

L'inici és a uns 50 metres a l'esquerra de la Paül-Lalueza i comença amb dos o tres passos d'A1, seguit d'un tram de V+ verticalot. Aquí veiem la penya voladora aterrant al costat del riu, després de "suicidar-se" des de la paret d'Aragó. Nosaltres controlant i intentant no volar i ells volant i intentant controlar, vès quina cosa...
El segon llarg, potser el més guapo, tomba en diagonal a l'esquerra per anar a caçar un sostre, que se supera per la dreta amb uns passos de 6a, ben protegits.



Començant la segona tirada.

Amb tres llargs més facilets ens plantem al peu de xemeneia, que a primer cop d'ull sembla bastant herbosa. No diré que no vam tocar cap matoll ni arbret, però menys del que ens pensàvem a priori...

Per què marcaria la ressenya aquest llarg com a "xemeneia en X"?
Com ha fet el kletterer, tampoc desvetllaré la sorpresa de la placa a la penúltima reunió. Haureu d'anar a veure-la...
L'últim llarg, net d'equipament, em va semblar el més maco de la xemeneia, encara que s'ha de vigilar amb algun trosset de roca crocanti, sobretot si hi ha algú a sota, que té bastant números de pillar...
De ferralla, caldria dur un bon joc de friends, bagues llargues i un estrep recomanable.

L'últim llarg de la via, en diedre-xemeneia.


Contemplant l'espectacle des del cim.


Les fites psicodèliques del descens.


Després d'un estira i arronsa, diumenge acabem a Cap del Ras, a l'Esperó Badalona, 250m 6b/Ae (V+/Ae obl.). Encara que ja l'havia fet feia uns anys, em tocarà repetir-la, és el que té ser minoria, jejeje.

Primer llarg de la via.

La via està molt equipada amb espits, o sigui, que amb cintes n'hi haurà prou. L'estrep per al tram de sostre serà més que recomanable. El 1r i 2n llarg els vam empalmar (V+ i 6a), sortint una tirada llarga i guapa. Després ve un llarg de Vè "merdós", i no per què no sigui bo, sinó per què bona part de la tirada està plena de tifa d'algun ocellot que camparia per allà. Deu ser la venjança per obrir una via a casa seva...
El dia cada cop és pitjor i ens tapem amb el cutre-tex per a fer el següent llarg de 6b i arribar al sostre, que se supera amb tres passets d'Ae. Després d'un llarg de 6a de placa venen dos llargs facilets, l'últim amb un altre pas d'Ae.

En ple esperó al 4t llarg.


Penjat com un xoriço al sostre de meitat de via.

Un cop al bar per recuperar forces i cumplint el que pronosticava el rellotge del Mimo, fot un aiguat de collons, que pobres els que estiguéssin a les parets...