Per fi ha arribat la primera foquejada de la temporada. Aquesta vegada hem anat una colla cap a la zona del Capcir, a la Cerdanya francesa, impacients per tastar la neu nova que prometien pel divendres i dissabte.
I aquest cop els de la tele la van encertar. Dissabte arribem a la Cerdanya i ens trobem un paisatge nou. Ha quedat tot emblanquinat i les carreteres franceses no estan en les millors condicions, tot i que la nevada no ha estat molt gran i feia dies que es preveia. Anem fent camí per la carretera, a estones tota blanca, esquivant els cotxes que posen cadenes on i quan no toca. Finalment arribem a la vall de Galba, on farem el primer contacte, per un recorregut circular molt bonic senyalitzat per a esquí de fons i raquetes.
El camí va pujant suaument entremig del bosc amb els arbres carregats de la neu que va caient sense treva.
Al capdamunt de la carena saltem a l'altre cantó i arribem a l'estació de Formigueres, on diviso una pista tancada que fa una pinta boníssima. A sota no hi ha gaire base però ens permet fer una baixada increible.
L'endemà toca fer cim. Per sobre del poble de Formigueres i abans d'arribar a l'estació, aparquem on surt un altre recorregut de randonnée (realment aquesta zona és perfecta si es vol fer esquí de fons sense pagar ni un duro). L'objectiu del dia és el Pic de Pam (2.470 m.) que, tot i la seva modesta alçada, esperem que estigui en condicions amb la recent nevada. Després de passar un planell per sobre dels 1.700 m., seguim amunt fins arribar a un altre pla, des d'on divisem el cim.
Aquí trobem una cabana lliure al costat d'una de tancada de pastors. Una estona més de bosc i arribem a les pales superiors.
Deixem els esquís per fer els últims metres a peu, ja que el vent que ha bufat ha deixat aquesta zona pelada. Fanàstiques vistes del pic Peric i el Carlit, inclús el circ de Cambra d'Ase.
El moment esperat ha arribat. Trobarem un camp de mines o la baixada es deixarà fer? Finalment, buscant sempre el millor trajecte, fem una esquiada molt divertida amb una neu bona a les pales superiors i neu perfecta dins del bosc (sense massa base, s'ha de reconèixer), on s'ha conservat més per estar arraserada del vent i del sol.
A pesar d'anar-hi dubtant sobre si es podria esquiar decentment o no, al final hem disfrutat com nens!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada